L’escanda, cereal d'Asturies

L’escanda, cereal dAsturies

Por Xosé González.-La climatoloxía d'Asturies "muncha humedá y terren muy montañosu" amás de la falta de sol fixo que'l cultivu del trigu común nun diera bones resultancies y por esta razón el cultivu más estendíu foi'l el de l’escanda, un cereal d’inviernu muy resistente al fríu que s'afaía a les zones montañoses y que ye menos esixente que el trigu no tocante al clima y la fondura de suelu ya que l’escanda al contrariu que'l trigu común (que prefier suelos fondos y bien drenados) afaise bien a suelos que seyan probes, poco fondos, fríos y húmedos asina como a climes lluviosos o con nevaes ivernices.

 

L’escanda non foi solo el cereal predominante sinón unu de los cultivos principales d'Asturies dende'l sieglu X hasta bien avanzáu'l sieglu XIX, nel sieglu XVII el 10% del territoriu asturianu taba dedicau al cultivu de l’escanda, dende principios del sieglu XX y por cuenta de causes de diversa naturaleza como por exemplu'l pagu de les rentes con dineru o la especialización nes producciones ganaderes de carne o lleche y la necesidá d'emplegar el terrén pa la producción de pastos o forraxes tuvo de resultes un rápidu descensu de la superficie cultivada d’escanda hasta llegar casi a la so desapaición a finales del sieglu XX.

La sema

A diferencia d’otros cereales nel casu de l’escanda asturiana nun se sema'l granu desnudu sinón que se sema’l granu cola cascariella que lu envolubra. La dómina de la sema va dende'l mes de noviembre hasta xineru o febreru ya que los llabradores consideren el mes d'avientu como un mes non aptu pa la sema y la forma tradicional de realizala yera a voleo distribuyendo les semilles a mano soterrándoles de siguío con un pase d'aráu o de grada, en parceles de ciertu valumbu yera habitual l'empléu de abonadores pa repartir les semilles cubriendoles dempués con un pase de rotovator o motocultor.

La recoyida

Entama a finales de xunetu y dura hasta finales d'agostu o inclusive primeros de setiembre. La manera tradicional de facela consistia en dixebrar les espigues de la caña emplegando pa ello "les mesories" dos palos de madera (ablanar o fresnu) xuníos n'unu de los sos estremos per una cuerda, ente estos palos cueyense dellos tallos d'escanda de cada vez y tirando escontra riba arrínquense les espigues que se van echando nuna cesta "macones, goxos, maniegues", per otru llau los neños y les muyeres diben per detrás "apelucando" coyendo les espigues que dexaben los recoyedores o les que cayíen al suelu.

El mayau

Una vegada recoyíes les espigues pónense a ensugar nel horru durante 8-15 díes trescurríos los cuales llevábense a la era pa ser mayaes (dixebrar les aristes de la paya) pa llograr asina el granu, esta operación facíase manualmente colos "manales" dos palos de madera de distintu llargor xuníos nos sos estremos per una correa de cueru: El mayador suxetaba'l palu más llargu "manueca o manopla" (castañal o ablanar) y col palu mas curtiu "pietigu o mocu" (acebo) cutía les espigues depositaes sobre la era, dempués d'aventada la paya colos vanos recoyíase la erga.

Molinos de rabilar

Les espigues de la escanda tán protexíes por una gruesa cascara polo que'l primer pasu hai de ser el " descascarillau del granu" nos molinos de rabilar o pisones, estos foron bien abondosos n’otres dómines nos conceyos de Grau, Proaza, Qurios, Yermes y Tameza (Centru d’Asturies) y Belmonte, Somiedu, Salas (Occidente d’Asturies). Los molinos de rabilar escanda, llamaos tamién "tahonas" pertenecen al grupu de los inxenios denominaos de sangre, estos yeren unos mecanismos movíos de forma manual por cuatro persones (cuatro rodrigos) y taben salvo les mueles de moler construyíos de madera, nellos podemos estremar les siguientes partes:

La rueda:

Faisei xirar de forma manual per mediu d'unu o dos manubrios o rabiles, lleva na so corona y per la parte interior encuallaos unos trenta dientes.

La xaula o llinterna:

Especie de xaula d'esguil de madera, que xira al engranar colos dientes de la rueda y que nel so

xiru abasna solidariamente con ella la exa del molín, el cual de la mesma fai rotar la muela cimera del molín.

La muela cimera:

la cimera o muela móvil lleva un furacu nel centru por onde entra'l granu d'escanda y onde amás lleva encuallada una especie de soporte metálicu en forma de cruz que fai qu'esta rueda xire solidaria cola exa.

La muela inferior:

La inferior o muela fixa lleva un picáu radial bien gruesu, que dexa'l descascarillado del granu, ensín partilo nin esmagayalo.
SEMEYA: Dixebrando les espigues de la caña coles mesories

Dejar un comentario

captcha