Les 15 setes asturianes más conocíes

Les 15 setes asturianes más conocíes

 

 

Dos actividaes de pura supervicencia pal home na antigüedá, la caza y la collecha, conviértense anguañu nun auténticu lluxum un placer pa gourmets. Saborguiar un platu ellaboráu con un animal xabaz y extasiase colos delicaos matices y sabores de les setes silvestres son parte de les actividaes gastronómiques más intenses que la seronda pue ofrecenos.

Asturies, Galicia y Cantabria, como toles tierres al norte del Dueru, tienen una menor tradición de comer setes. Con too, el mesmu fechu de qu’esistan nomes tradicionales pa les setes denota que, a pesar de la mala prensa que siempre tuvieron, un bon númberu de xente incluyóles d’avezu na so dieta.

Toles civilizaciones antigües conocíen el valor alimenticiu de les setes, distinguíen les comestibles y, tamién, veneraben a delles otres polos sos poderes velenosos y alucinóxenos. Alimentariamente, les setes son riques en proteines, sales minerales como potasiu, fierru, magnesiu y vitamines A, B y D. El so consumu estimula l’actividá ñerviosa y cerebral y resulten ideales en dietes d’adelgazamientu yá que malapenes contienen grases y combaten l’anemia.

Estes son les 15 setes asturianes más conocíes, col so nome científicu y el so nome tradicional:

Agaricus campestris: el xampiñón de práu.

Alternaria solani: la mángara.

Amanita caesarea: la xema.

Amanita muscaria: el carapuchu.

Amanita phalloides: la seta’l diañu.

Boletus erythropus: el setón.

Calocybe gambosa: la seta primavera o la seta san xurde.

Cantharellus cibarius: la seta San Xuan.

Coprinus comatus: les barbes de santu Antón.

Hydnum repandum: la llingua la vaca.

Lactarius deliciosus: el rebeyón.

Langermannia gigantea: el peudellobu.

Lepista nuda: l’azulina o el pie azul.

Macrolepiota procera: l’aparasol.

Marasmius oreades: la seta’l rayu.

 

 

Dejar un comentario

captcha